Història i patrimoni
El municipi del Pont de Bar, de 43 km2, es creà 1'any 1970 quan es fusionaren els antics termes d'Aristot (27,70 km2) i de Toloriu (15,30 km2). L'any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d'Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme. El terme es troba a 1'extrem nord-est de la comarca, al límit amb la Cerdanya. A llevant confronta amb Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet. Al S limita amb el terme de Cava i a ponent ho fa amb Arsèguel, 1'encla-vament del Vinyer de Bescaran (Anserall), Estamariu i Anserall. El límit físic s'inicia al N al Turó Punco (2 493 m) i davalla cap a llevant passant pel coll de Queralt, el Pla de Llet (2 145 m), el roc de Farinoles (l 993 m), travessa la capçalera del torrent de Sant Joan, passa la collada de Musser, el roe de 1'Åliga (l 363 m) i arriba al marge dret del Segre, que ressegueix en una part fins a trobar el riu de Quer, que desguassa per 1'esquerra al Segre. El límit remunta en part el curs del riu de Quer, i forma un arc entre el serrat del Cogulló i la serra de Cava. El termenal pren direcció NW fins a arribar novament al Segre, al lloc dels Banys de Sant Vicenç, i ressegueix el riu fins al barranc de Castellnou, travessa el torrent de 1'Inglada i arriba fins al lo Beneidor (l 681 m). El límit pren direcció N, passa pel coll de Jou, la serra de la Curna i la de les Pinyes, i arriba de nou al Turó Punco. El Segre divideix el municipi en dos parts. A la dreta del riu els vessants son més pronunciats i és on s’assoleixen les màximes altituds del terme. Aquest sector és drenat pel torrent de Sant Joan, el del Moll, que rep a la capçalera les aigües del torrent del Fornàs, el torrent del Prat de Llançola, el de Renoval i el barranc de Castellnou, que rep les aigües del riu de Sorri i del torrent de la Coma. Tots aquests barrancs desguassen per la dreta al Segre. També neix en aquests vessants el torrent de 1'Inglada. Per 1'esquerra, el Segre recull les aigües del torrent de 1'Horto, el dels Ases i el de Barguja —tots tres neixen dins el terme—, i el riu de Quer. El municipi actual comprèn els pobles del Pont de Bar, Aristot, Toloriu, Bar, Castellnou de Carcolze, les caseries d'Ardaix (6 h el 1991) i els Arenys (13 h el 1991), el llogaret dels Banys de Sant Vicenç, les cases de Carcolze, Barguja i Soveix i altres masies esparses arreu. Per la vall del Segre, paral•lela al riu, passa la carretera N-260, de la Seu d'Urgell a Puigcerdà, a voltes a la dreta, a voltes a 1'esquerra del Segre, que travessa per diversos ponts.
Presentació del Muncipi
El terme de Pont de Bar, situat a la part nord oriental de l'Alt Urgell, és dins la subcomarca del Baridà. S'estén a ambdues bandes de Segre, des del turó Punçó, al nord, fins al serrat del Cogulló, al sud-est, i entre el pla de Sorri, a ponent, i el roc de l'Àliga, a llevant. A més del riu Segre, pel municipi discorren diversos torrents, com els de Sant Joan, del Molí i de Barguja.
Història (extret de l'Enciclopèdia Catalana)
El nou poble del Pont de Bar (36 h el 1991) fou inaugurat pel president de la Generalitat al juliol del 1988. Aquest nucli s'aixeca a mig quilòmetre riu avall del poble vell, a 1'indret del Solar del Gripe. Les obres d’urbanització del nou poble s'iniciaren al juny del 1985. Hom ha construït habitatges unifamiliars, una fonda, 1'ajuntament, 1'església, una placa i una vaqueria. El poble del Pont de Bar, que celebra la festa major el 24 de maig, és el cap del municipi actual (des del 1970). El vell nucli era situat a la vorera esquerra del Segre, edificat entre el riu i la carretera C-1313. El pont de Bar, que donà nom al poble i fou construït per sant Ermengol al segle XI, fou totalment destruït amb els aiguats soferts pel novembre del 1982. La part baixa del poble s’arruïnà també aleshores, i quedà destruïda la central elèctrica. Les aigües provocaren 1'esllavis-sament de les terres de 1'esquerra del Segre, i això, sumat a la força del corrent de 1'aiguat, ocasionà aquestes destruccions. El pont de Bar, que donà nom i origen al poble, ha sofert al llarg de la seva historia moltes vicissituds. Va ser construït en temps de sant Ermengol, bisbe d'Urgell, que era fill del vescomte Bernat I de Conflent. Precisament el bisbe hi trobà la mort quan, en inspeccionar les obres del pont, caigué al riu i s'hi ofegà. No cal dir que la seva fama de santedat era molt estesa i que de seguida va ser venerat com a sant; avui és el padró principal de la diòcesi d'Urgell. El pont de Bar va ser reconstruït diverses vegades. Durant la tercera guerra Carlina el pont va ser volat (1874) i substitutt per un de fusta, per on només es podia passar pagant un pontatge. El 1910 va ser reconstruït el pont, d'una sola arcada, magnífica, però la construcció i l’ús de la nova carretera N-260, que travessa el Segre per altres llocs, deslliurà el pont del seu antic trànsit i el deixà reduït a la comunicació amb el veïnat o caseria de la riba oposada. Es conserva la capella de Sant Ermengol, patró del poble, i a la paret de muntanya de la solana hi ha unes feixes molt estretes, tallades d’una manera espectacular en el rost pendent, on abans es conreava la vinya.
El romànic
L'església de Sant Andreu d'Aristot, d'una nau coberta amb volta de canó, és acabada en un absis semicircular i té la porta en arc de mig punt fet amb grans dovelles de granit. Sant Joan de Sobeig, recentment restaurada. També és d'origen romànic l'església de Sant Esteve de Bar. Dins del terme hi ha les ruïnes de Sant Martí de Cassanet i Santa Llogaia. L'església de Sant Gervasi de Castellnou de Carcolze és d'estil gòtic i hi destaca la portalada de sota el campanar. Foto/s petita/es i ampliada/es